Arxius mensuals: juliol de 2015

La turquesa

 

Pedra mare

Pedra mare

 

La turquesa és un mineral constituït per fosfat hidratat de coure i alumini, de color blau verdós i brillantor ceri que procedeix de l’alteració de roques que contenen alumini.

És escàs i valuós per la seva qualitat.

Ha estat molt apreciat com a pedra preciosa i ornamental durant milers d’anys a caus del seu color inigualable. En l’actualitat, com tantes d’altres gemmes, té gran popularitat en el mercat a causa de la introducció de tractaments i imitacions, algunes molt difícils de detectar encara per experts.

La paraula turquesa és molt antiga i deriva del francès “pierre turquoise” que significa pedra turca. Es pensa que això sorgeix d’una confusió, ja que a Turquia no hi ha turqueses, però eren comercialitzades allà, i per això la gemma va ser associada amb el país.

La maragda

Pedra mare

Pedra mare

La maragda és una varietat del mineral denominat beril, que al costat d’aquest conté crom i vanadi, que li donen el seu característic color verd És un silicat de beril·li i alumini amb crom.

És una pedra preciosa molt valorada per la seva raresa, ja que des de l’Antiguitat es van descobrir pedres precioses de color verd com la malaquita, però la maragda és l’única cristal·lina. El seu nom, possiblement persa, significa pedra verda i la seva tonalitat ha donat nom al color verd maragda. Menció especial mereix la maragda “trapiche”, que es troba en algunes mines de Colòmbia, per la seva estranya forma d’estrella a causa del creixement del cristall en diverses direccions.

 

Els safirs

El safir és una de les quatre gemmes més importants del món i de les més belles al costat del robí, el diamant i la maragda. La composició química és una barreja d’òxids d’alumini, ferro i titani, el qual li dóna el seu color característic blau.

Els safirs es troben en estat natural en una àmplia gamma de colors, des del transparent, passant per diferents tons de vermell, groc, blau i les seves combinacions, pertany a la mateixa família de minerals que el robí, és a dir als corindons. Es diu robí als corindons vermells i safir a tots els altres colors de corindó, inclosos els rosats. El safir, com a gemma preciosa, és la varietat transparent i blau del mineral corindó. El robí és la varietat vermella, amb qualitat de gemma, del mateix material. Encara que moltes vegades s’aplica el terme safir per a tots els colors excepte el vermell, el safir autèntic és blau intens, sent el millor matís un blau blauet anomenat blau de caixmir. El corindó incolor i preciós és el safir blanc, el Corindó groc es diu safir groc o daurat, o topazi oriental, les pedres roses pàl·lid són els safirs roses.

Gama de colors

Els diferents colors del safir es deuen a petites quantitats d’impureses, com crom, ferro o titani en l’òxid d’alumini, component principal del mineral.

El seu ús es restringeix a la joieria i aplicacions làser.

El foc dels diamants

El diamant, del grec “adámas” que vol dir apropiat o inalterable, és un carboni cristal·litzat, que és en els seus orígens un carbó, és la segona forma més estable del carboni després del grafit, amb el que és físicament diferent però químicament idèntic. També val a dir que és el mineral més dur conegut fins al moment i que normalment el trobem amb matrius en forma cúbica o romboïdal.

Un diamant captiva pels seus reflexos. Generalment és una pedra transparent, a vegades blanc groguenc, rosat, verd o blavós, sent més apreciada encara. La bellesa dela seva resplendor es deu al fet que posseeix un alt índex de refracció de la llum i un gran poder dispersiu: en penetrar la gemma, els raigs de llum sofreixen innumerables reflexions interiors i la llum blanca es dispersa, tornant a la interior convertida en un ventall de múltiples colors. Els diamants i les gotes d’aigua funcionen com prismes en frenar, en major o menor grau, les longituds d’ona (violeta al màxim, vermell al mínim), fent que els colors s’estenguin en forma d’arc de St. Martí.

Aquest es el resultat en una joia única..